22 de setembre 2017

Em creuràs



Em creuràs si et dic que t'estimo?
Si et dic que de nit ets el que m'imagino
al meu costat, bufant-me el front
perquè els malsons marxin?
Al meu costat, cantant cançons
que els mals ens espantin?

Em creuràs si et dic que et somio,
sovint dormint però també desperta
ben asseguda al meu sofà,
quan m'explico aventures,
els peus a terra, el cap enllà,
de tu i jo a les altures?

Em creuràs si et dic que t'enyoro
quan et sento lluny i el teu destí ignoro,
quan no et sento bategar,
quan abraço aire,
quan sé que no em pots escoltar,
quan no et recordo gaire?

Potser ens vam conèixer en un dia plorós
Però, creu-me, que ja em vull eixugar les llàgrimes.
Potser ens vam conèixer en un temps dubtós,
Però, creu-me, m'has de creure,
sento això i no m'he confós

Em creuràs si et dic que et desitjo
quan està tan fred el terra que trepitjo
i em venen ganes de sentir
l'escalfor d'una duna
per enlairar-me i sortir
disparada a la lluna?

Em creuràs si et dic que m'importes
i per protegir-te tancaria les portes
per no deixar entrar els mals
dins la teva vida,
i poder lliurar-te'n les claus
si busquessis sortida?

Potser ens vam conèixer en un dia plorós
Però, creu-me, que ja em vull eixugar les llàgrimes.
Potser ens vam conèixer en un temps dubtós,
Però, creu-me, m'has de creure,
sento això i no m'he confós.