Exquisida illa,
que em cap en un puny,
tan plena de vida,
d'arrels i de llum.
Roqueta salada,
cosa de tots,
flor que suporta
tant i tant dolor.
Camps segats ploren i callen
i un immens silenci ofega sa nit.
La terra brama,
la terra, de dol.
Enderrossalls,
ses parets sense cor.
Sa vida s'apaga
i s'amaga de por.
Rotondes que
enterren es sol.
Camps segats ploren i callen
i un immens silenci ofega sa nit.
Es gemec d'un vell ullastre
capolat per s'asfalt, desastre consentit.
Plor per tu,
plor amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada