30 d’abril 2015

Mots / Refranys



Quan escola o bé carrer
eren mots a flor de pell,
vaig aprendre a dir
somni, joc,amic.
Quan em feien recordar
cada nom de riu o mar,
vaig aprendre a fer
barques de paper.

Confonia joc i guerra,
vidre i pedra, tant se val...
i aprenia sexe, vida
i pecat mortal.

Quan bullia al meu cervell
la paraula adolescent,
vaig aprendre amor,
somnis de colors.
I amb amor i desencant,
tancament i soledat,
vaig trobar company,
vaig trobar companys.

Aprenguérem terra i poble,
vam entendre llibertat,
i sentírem tret a l'aire,
mort, assassinat.

I aprenem a dir futur
tot dient aquí i avui,
queda molt per dir,
queda molt per fer.
Cada dia té el seu mot,
cada mot és tot un món,
hem après cançó
i diem cançó.

* * * * * * * * * *
Cançó n'és dictada
per fer-ne enrenou,
refranys de poetes
d'anyades de jou,
licor d'herba bona
que no arregla res,
però que ajuda
a sentir-se despert.

Qui té les mans netes
no guanya diners,
ni títols, ni finques,
ni whisky escocès,
ni té parenteles
a l'ajuntament
que li engreixin
el compte corrent.

Si l'amo té l'arbre
i tu l'aixadell,
i vols partir peres
escolta el consell:
ja cal que vigilis
el repartiment,
o aniran les madures per a ell.

A bona pastura
no hi calen reixats,
ni gossos d'atura,
ni cledes de pas.
Hom estima la prada
pel bon pasturar
i no pas per estar-hi tancat.

D'allò que sembraves
molt més colliràs,
descompta les mermes
pel temps i els pardals,
una part va per a l'amo,
l'església o l'estat,
poc que queda ho malvens al mercat.

I aquells que s'ajupen
el cul posen bé,
per rebre les marques
del millor ferrer,
talment ferradures
o nobles escuts
d'un marquès, d'un baró, o d'un ruc.

Sentir com s'expliquen
els homes de lleis,
que xerren i xerren
per a no dir res,
seria, cregueu-me
tan encisador,
si no hagués d'estar al peu del canó.

Amb sol i serena
s'han fet els refranys,
són eines antigues,
són eines d'enguany,
licor d'herba bona
que no arregla res
però que ajuda
a sentir-se despert.

29 d’abril 2015

Sa cara



Sa cara representa s´ànim que volem mostrar.
Sa cara és part d'un disseny gràfic a mig acabar.
Sa cara pot ser dura o fràgil quan un vol plorar.
Sa cara es pot rompre en mil trossos quan t'han enganyat.
Sa cara no pot fer miracles quan t'han malmirat.
Sa cara no pot vendre idees que abans no ha pensat.
Sa cara és un mirall gegant ple de petits detalls.
Sa cara no és res més que un rostre que ningú hem triat.

Sa cara que més m'ha agradat lògicament té un nom.
No importa perquè un nom el pot posar tothom.

Sa cara és un primer informant per qui no te coneix.
Sa cara és el més important per qui desapareix.
Sa cara és familiar quan tens uns ulls que ho diuen tot.
Ets ulls d´algú que et veu com es control remot, des seu cor.

Sa cara que més m'ha agradat lògicament té un nom.
No importa perquè un nom el pot posar tothom.

Sa cara pot ser es signe extern de tot el que has viscut.
Sa cara pot guanyar una lliga per més de 20 punts.
Sa cara és especial o rara per qüestions de gust.
Sa cara que m’està mirant esper que siguis tu.

Sa cara que més m'ha agradat lògicament té un nom.
No importa perquè un nom el pot posar tothom.

28 d’abril 2015

Avui tot està per fer




Una paraula vestida de dol
el poble la crida  qui mana no ho vol.
Crema la pell,
suor al carrer,
avui tot està per fer.

Mai la consciència havia estat tan clau
per fer-nos lliures i no esclaus.
Unint els cervells,
unint els budells,
avui tot està per fer.

Ara perquè volem
Ara perquè podem
Ara decidirem
Avui tot està per fer

Ara que han retallat fins i tot els pantalons
Ja no ens queda tela per tapar-nos els ...
Coloms, rates, xoriços us volem advertir
Que al despullat només li queda tornar-se a vestir.

27 d’abril 2015

En peu de guerra



La teva mirada és el meu detonant
els peus deixen el terra, estem a menys d’un pam
la pulsació ens travessa amb el poder del llamp
la veu encesa entona un cant que no mor mai

Cremem la nit
l'amor en peu de guerra
trenquem el llit
la vida ens puja al cap
i ens esclata com un gran big bang

El somni que'ns impulsa és més fort que la por
l'univers sencer vibra a mercè d'un so
avui la realitat supera la ficció
avui ens oblidem del món i de qui som

I més amunt, creuant el cel més blau
t'està esperant la teva estrella
hi anirem junts, sentirem el cor en pau
i ens omplirà la llum més bella.

26 d’abril 2015

El so que fan les flames



Com és possible que esclatin tots els estels?
O que la maresma s'empassi no el foc, sí el seny?
Digue'm que va ser veritat
digue'm que totes les fotos que pengen
digue'm que va ser veritat ahir.

Les paraules com un got d'aigua, i l'amable abisme de la memòria.

Les empremtes de matinada i a les cendres dibuixen cares.

Sembla que no s'han perdut,
sembla que no van marxar,
sembla que no tenen por…
Sembla que volen ballar,
sembla que volen saltar el foc,
sembla que s'han empassat totes les flames.
Però semblava que bramaven.

25 d’abril 2015

L'artista que no tenia art



Sóc un artista sense art
Un cantant sense veu
Digue'm amor meu on puc trobar la sang
Per tornar dins teu

Sóc un sapastre, un ignorant
Tan poruc, tan distant
Tan sols tu saps com fer-me mal

No t'agrada res del que faig
Ni com pujo als estels
Mira'm amor meu com m'enfonso
Davant teu

Sóc un sapastre, un ignorant
Tan poruc, tan distant
Tan sols tu saps com fer-me mal

Ho venc tot de saldo
Tinc el garatge ple de trastos
No arribo mai a l'hora
No puc donar-te més penyores

Sóc un artista sense art
Un cantant sense veu

24 d’abril 2015

A la carena




Mitja tarda i el sol ja és vermell
La carena i tu prim i dret
Mires la brisa
Mires la brisa
La carena i tu no us mireu
Moltes llàgrimes t'han solcat la pols
De les galtes, ara brunes
La carena i tu us separeu

Ara j compto fins a tres
Camino cap a tu…
-no t'espantis que no passa res
No passa res
-no et disculpis que en fons t'entenc
Parlem tranquils
No passa res
No passa res
No passa res

Dues roques i tu i jo asseguts
El sol minva
Tu I jo somriem
Jo ja he après a escoltar-te
I el dolor t'ha ensenyat a parlar
La carena i tu i jo plorant
Brisa fresca a les roques

És el pas del temps que ho cura tot si l'ajudem
És el pas del temps que ho fa més lleu si l'imaginem
És el pas del temps que ens fa fidels si n'aprenem
I en aquest indret l'hem trobat.

Ara ens donem 2 minuts
Per marxar caminant.

23 d’abril 2015

Vida





Avui em sento lliure
Com un full de paper
Volant enmig dels dies
Sense cap rumb concret

Animals dins dels camps
Amb les potes saluden
“Aquí baix és igual
Menjar pastís o cuques”

No em parlis de tu
Ni de ningú

Gastaré més saliva
Abraçaré a més gent
La fórmula infal·lible
Per viure sense més

Animals dins dels camps
Saluden des del terra
"Aquí baix és normal
No hi ha amor sense guerra”

No em parlis de tu
Ni de ningú que m'és igual
Sí, parla'm de mi, sóc més feliç

La vida és allò tan especial
Que s'escapa de les mans
Quan no tenim res més al cap
Que la por de fer-nos mal

22 d’abril 2015

Volem guanyar



El peatge que t'insulta
El retard de rodalies
Amb el import d'aquella multa
Menjaríem 20 famílies

La pujadeta del lVA
Per ofegar la cultura
Per si a algú se li oblida
Que això és una dictadura

Si hem superat tot això
Sense deixar de ballar
És perquè ja em perdut la por
Em aprés la lliçó i volem guanyar

No hi ha pilotes de goma
Pels qui ens fan fora de casa
La tisora no perdona
I la banca sempre guanya

El senat esta senil
No hi ha estament més patètic
Té més puces que els de SGAE
Cobrant a un acte benèfic

He conegut a un regidor
I he posat l'altra galta
No sap escriure el seu nom
Però tampoc li fa falta

Ara no s'accepten queixes
I tot és tan relatiu
Que l'Otegi està entre reixes
I el Millet encara riu

Si hem superat tot això
Sense deixar de ballar
És perquè ja em perdut la por
Em aprés la lliçó i volem guanyar

Si hem superat tot això
Sense deixar de ballar
És perquè ja em perdut la por
Em aprés la lliçó i volem guanyar

És perquè volem guanyar
És perquè volem guanyar

21 d’abril 2015

Al teu compas





Silencis tant plens de significat
Mirades que evoquen records del passat
Pressió sonora, batecs traspassant els murs
Somnis que creixen amb força davant dels meus ulls

Estius absorbint tota la calor
Hiverns que ens abracen buscant l'escalfor
Les primaveres, corxeres del teu compàs
Tardors de llum i colors, que mai no oblidaràs

És la incertesa, de mantenir la flama encesa
Fer créixer aquest somni indefens.
Lluitar per un futur
La força en estat pur

Que mai  s'apagui aquesta nit.
Que no s'adormim els sentits
enlairant-nos ben amunt
mes a prop, mes lluny.

Esclata una espurna de sensacions
S'encén cada vespre que em cantes cançons.
A cau d'orella, impregnant-me del teu alè
dibuixes somriures que no oblidaré

Estius absorbint tota la calor
Hiverns que ens abracen buscant l'escalfor
Les primaveres, corxeres del teu compàs
Tardors de llum i colors, que mai no oblidaràs

20 d’abril 2015

Darrer intent




Ens va banyar un diluvi un temporal, ca nostra es va omplir d'aigua intemporal
Vam perdre tots es béns, béns materials, plorant ens vam tornar més materials

Sa capça allà on guardava un gran secret, ha desaparegut d'aquest indret
Digue'm que haura caigut en bones mans o em sortira un humor disfuncional

Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort

Ses cintes han perdut tota sa sang, per culpa de s'era digital
Et puc entretenir a temps parcial, però es una calor testimonial

Sa capça allà on guardava un gran secret, ha quedat descoberta per es fred
Açò potser lo que ens faixi separar, o acabi en vestit blanc davant s'altar

Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort

Ara surt tot es ressentiment d'un darrer intent

Ens va ofegar es diluvi universal, ca nostra es va tornar una sucursal
Vam perdre tots es bens d'alt cost social, ens vam deixar de veure i de fer mal

Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort

19 d’abril 2015

Bufa tan fort el vent avui



Bufa tan fort el vent avui, que he sortit a veure si tornaves
Bufa tan fort el vent avui, que tinc les respostes d'alt de la teulada

No hi ha cap fanal que pugui guiar els teus ulls cap a casa
No hi ha cap calaix que pugui amagar els dubtes i l'ànima eixuta

Bufa tan fort el vent avui, m'ha arrossegat al marge
Bufa tan fort el vent avui, he sospirat en veu alta
No tornaré a fer tai-txi, el diumenges, al parc de les branques
No tornaré a beure vi si esborrono la teva mirada

18 d’abril 2015

Volant




Toquem el dos
D'aquest merder tan gros
Fugim tots dos
Esquivarem tots aquests voltors
Que volen baix
Per veure'ns
Agafa't a mi fort
Que sortirem volant
Arribarem allà
On ningú ens trobarà mai

17 d’abril 2015

Teoria de la imatge




Mireu què veig al matí per la finestra.
Aquí teniu una foto del meu esmorzar.
Mireu com li dic a algú que l'estimo.
Sóc feliç, molt feliç.

No recordo com era quan no em veia ningú,
la meva mirada era meva
i no me'n calia cap més.

Mostrem les mentides fins fer-les veritats,
portem els ulls enganxats a les mans.
Un paisatge no és vàlid si no el veu tothom,
la vida a través d'una lent és fantàstica.

Atenció tothom: m'he menjat una paella,
estic sol a casa i he fet magdalenes,
disposo d'amics que somriuen a la càmera.
Mireu-me.

ja no puc entendre com pensava de petit
quan sol i en silenci perseguint coloms era feliç.

Mostrem les mentides fins fer-les veritats,
portem els ulls enganxats a les mans.
un paisatge no és vàlid si no el veu tothom.
retratem, compartim i envegem
totes les mentides fins fer-les veritats
portem els ulls enganxats a les mans.
Si ningú t'observa has perdut el joc.
reescrivim la teoria de la imatge.

16 d’abril 2015

Un cor



Amor...
El meu cor...
Sents com batega avui
si estem junts?

Amor...
El meu cor...
No pensis en el demà,
tot sol arribarà
No tinguis por;
jo sóc al teu costat

On és l'esperança, on... que estic buscant?
On són tantes coses que jo vaig estimar?

Amor...
El meu cor...
Sents com batega avui
si estem junts?

Sents els nens com canten?
Amor...
Sents els nen com criden?
El meu cor.
No pensis en el demà
tot sol arribarà
No tinguis por;
jo sóc al teu costat

15 d’abril 2015

La nostra gent



Vull trobar-te cada nit de Sant Joan,
on cremen els crits i les brases.
Portant un vell mocador lligat al coll
mentre repiquen les campanes.

Vull trobar-te sota d'un mar de barrets,
enmig d'un carrer encès de flames i d'espurnes,
fent dansar les nostres feres als carrers,
que encenguin la consciència i els somnis de la gent.


Vull trobar-te entre pancartes i balcons
i omplint les places de paraules,
just abans que surti el primer sol de maig,
a punt per fer esclatar l'albada.

Vull trobar-te entre notes i cançons,
al ritme dels gegants baixant per la riera,
sota l'ombra d'un pilar que arriba al cel
i fa més fortes les nostres arrels.

I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i cor valent.
I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i combatent.
I retrobar la nostra gent teixint la lluita i el present.
I retrobar la nostra gent.

Vull trobar-te en cada nit sense dormir
i en les matinades més llargues,
sota l'ombra d'un passeig que omple la gent
llevada pel so de les gralles.

Vull trobar-te entre capgrossos i tabals
i mastegant l'olor de pólvora cremada,
fent dansar les nostres feres als carrers,
que encenguin la consciència i els somnis de la gent.

14 d’abril 2015

Wopepopiero




Woepopiero ero epo
Woepopiero ero pero
Woepopiero
Woepopiero ero epo

He maquillat l'univers
L'he convertit en cançó
He despullat un amor
He imaginat un món millor
He anat contracorrent
He relliscat sense por
Miro de no perdre el tems
Miro de ser com jo sóc

I és així
Quan et mires al mirall
On s'hi “reflexa” la llum del sol
I te n'adones que no estàs sol
Hi ha temps per viure i somiar
En un matí ple de perfums
Regaré el jardí de l'enyorança
Podant les flors de l'esperança
De creure en tu mateix

Woepopiero ero epo
Woepopiero ero pero
Woepopiero
Woepopiero ero epo

He maquillat el destí
L'he convertit en cançó
He despullat els colors
He imaginat que tu també pots
He anat guanyant i perdent
He relliscat fins al fons
Miro de no entendre res
Miro de ser com jo sóc


I és així
Quan et mires al mirall
On s'hi “reflexa” la llum del sol
I te n'adones que no estàs sol
Hi ha temps per viure i podré somiar
En una nit plena de llums
Navegant pels mars de l'abundància
Sense fer cas a la ignorància
Del que no creu en si mateix

Woepopiero ero epo
Woepopiero ero pero
Woepopiero
Woepopiero ero epo

I és així
Quan et mires al mirall
On s'hi “reflexa” la llum del sol
I te n'adones que no estàs sol
Hi ha temps per viure i podré somiar
En una nit plena de llums

He maquillat l'univers!

13 d’abril 2015

Aire




Crec en la victòria que vindrà, en el jorn del demà, en l'esperança ferma,
perquè sé que hi tenim el dret i que en som molts més dels que ells esperen.
Crec en les vostres mans, són el capital de la nostra lluita,
perquè sé que somieu desperts, que espereu el temps del nostre dia.
Veig tot el meu turment en el vostre gest, la fatiga
del qui té tot el seu present lligat a un poder que ens asfixia.
Que ennuega!
Aire!

Crec que hem de respirar, cal el vostre cant alimentant l'aire
amb els verbs que tots hem après, que teniu en ment i que ara ens esborren.
Crec en la nostra llibertat i en la solidaritat amb tots els pobles
perquè sé que un sol estel no abasta tot el cel ni la victòria.
Veig tot el meu turment en el vostre gest, la fatiga
del qui té tot el seu present lligat a un poder que ens asfixia.
Que ennuega!
Aire per respirar!

12 d’abril 2015

El primer arbre del bosc




Era un lloc petit, no hi cabien els mobles.
La finestra, un quadre exacte d'en Magritte.
El sofà es mirava la novel·la,
i en va perdre el fil.

I passaven nits com passen els cotxes.
La bombeta equilibrista sobre el buit,
tripula la pols damunt les coses
pel pes de l'oblit.

La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son.
De cara a vent o cara a mar,
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc.

L'almirall perdut en una gotera
navegava dins la closca d'una nou.
La deriva és només un poema,
el cubell del pou.

La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son.
De cara a vent o cara a mar.
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc.

11 d’abril 2015

Judith



No puc evitar mirar-te
i cada cop que ho vaig m'enxampes.
No puc evitar mirar-te,
no ho puc evitar.

Morbosa professora de francès,
m'encens, m'encens.
No puc concentrar-me en la lliçó,
només puc dibuixar un cor
amb els nostres noms.
Ja no vull ser el far que enlluerna
totes les sirenes del mar.
Jo per tu les veles plegaria,
deixaria de ser, el pirata que roba
un amor a cada port.

Judith, canto pel camí.
Judith, ets el meu verí.
Judith, uoh, uoh, uoh.
Judith, no t'hi fiquis el dit,
que se't farà el nas gros.

No puc evitar mirar-te
i cada cop que ho vaig m'enxampes
voulez-vous coucher avec moi, ce soir.

Ja no vull ser el far que enlluerna
totes les sirenes del mar.
Jo per tu les veles plegaria,
deixaria de ser, el pirata que roba
un amor a cada port.

Judith, canto pel camí.
Judith, ets el meu verí.
Judith, uoh, uoh, uoh.
Judith, no t'hi fiquis el dit,
que se't farà el nas gros.

10 d’abril 2015

Per tu




Per tu, la lluita mai s'acaba.
Per tu, som flames en la nit.
Per tu, el teu somriure als llavis.
Per tu, la força dins el pit.

Per tu, som l'eterna tempesta.
Per tu, encenem la foscor.
Per tu, serem la teva herència.
Per tu, als ulls la rebel·lió.

I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.

Per tu, present en les paraules.
Per tu, que has sembrat compromís.
Per tu, els himnes i banderes.
Per tu, que mai podràs morir.

Amb tu i les mans dins la terra.
Amb tu i el cor sempre calent.
Amb tu i les lliçons apreses.
Amb tu, que sembres el present.

I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.

Per tu, la lluita mai s'acaba.
Per tu, som flames en la nit.
Per tu, el teu somriure als llavis.
Per tu, la força dins el pit.

Per tu, som l'eterna tempesta.
Per tu, encenem la foscor.
Per tu, serem la teva herència.
Per tu, als ulls la rebel·lió.

I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.

09 d’abril 2015

C'mon




Un favor sonor per a la penya tímida.
Demana auxili i et cantarem per fer brotar la química.
Reggae, passió i un poc de pulmó. D'un sol com tu m'enamore jo.

No s'ha atrevit amic, doncs tira-li un parell d'eixos dos,
que tens que utilitzar aquesta nit en el seu llit un altre crit.
I recitar entre les teues cames versos perversos de sexe mai escrit.

Si reggae et cante, es per tal d'hipnotitzar-te.
Benvinguda al meu món, el món del "disparate".
I ara balla, posat sexy, mou el cul amb "arte",
que més et dona qui estarà mirant-te.
La que no balla aquesta nit és, simplement, maniquí d'escaparate.

C'mon sexy lady to a piuar this nigth,
vull ser el teu joguet de fantasies sexuals.
C'mon sexy lady to a piuar this night.
C'mon, C'mon!!

I a pesar de tot, cada vegada quan vens aprete les dents,
em tremolen les cames, les ganes de tu i em deixes eixut.
Me'n vaig per les rames, i a més a més,
em sent més idiota a cada moment.
I entre les cames, les ganes, les rames i a més de tu...

C'mon sexy lady to a piuar this nigth,
vull ser el teu joguet de fantasies sexuals.
C'mon sexy lady to a piuar this night.
C'mon, C'mon!!

08 d’abril 2015

Corbelles





Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m'he fet,
Guanyant en impotència al ritme que perd drets
Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia,
Volent fer paredons de les parets
Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou
Rega la vida amb nova sabia l'home nou, Hugo viu,
Al rostre del seu poble que diu “D'ací no passen”
Defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret el amo de la empresa,
Que plora si li expropien la riquesa,
Això ja no és com era, han trobat la manera,
Han olorat la sang, i ara té fam la fera
Les lleis ja no son lleis si sempre fallen
El rei ja no és el rei si el cap li tallen
Vinguen les armes als meus, plouen les pedres
El poble salva al poble d'eixos putos merdes
I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles.
I una cosa: si veniu amb colps d'estat… com
A Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

Sents com s'esmolen les metàfores
I el so de la guillotina talla l'aire
Destinats a no tindre dret a guanyar mai
Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar
Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman
El sud somriu conscient de la seua força
L'Escola de Chicago no guia els nostres passos
Portem idees i energia a cabassos
Exprópiese, colectivízese, que el poble mane
Més enllà de ministres i presidents
Apúrense, que senten la por a la pell
Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet
Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolaes
Tenim els referents, els exemples,
La selva, la defenem a maxetaes
Nuestra casa no es el patio de los gringos
Poco a poco expulsamos al imperio
I una idea que deuríem no oblidar:
Contra tota autoritat, barrà de ferro al cap!!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

I no seran mai més el nostre magatzem,
La dignitat no es compra, el sol no es ven
Que no van a permetre que els exploten
Ni suportar el pes de noves botes
Capitalisme és barbàrie han aprés que
La història s'escriu amb la sang de qui perd, Sí.
Que ara son seus el cafè, el blat i el sucre.
Que en esta Europa muerte huele a azufre.

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria.

07 d’abril 2015

Buscaré




De sobte el busco però no hi és,
de sobte el crido però no em sent.
Quan hi he renunciat, on l'hauré deixat?

De sobte el provoco però no em ve,
de sobte el desitjo intensament.
Quan serà apagat, on serà amagat?

Tot d'una me n'adono que no et tinc,
tot d'una és avui però sembla ahir.
Surt cara la vida si no hi ets amb mi.

Buscaré una raó de pes,
buscaré pel camí una drecera
sense mirar mai enrere.

Oh, oh, on ets?

De cop la raó em farà seguir.
No vull més promeses sense fi,
no més incerteses, no vull més neguits.

Tot d'una me n'adono que no et tinc,
tot d'una és avui però sembla ahir.
Surt cara la vida si no hi ets amb mi.

Buscaré una raó de pes,
buscaré pel camí una drecera
sense mirar mai enrere.

Buscaré allò que m'inhibeix,
buscaré pel camí una drecera,
saltaré questa barrera.

Però com he pogut, perdre,
perdre el meu somriure, perdre'l.
Vull recuperar-lo. On és?

06 d’abril 2015

Suplicava la reina



Pam pam suplicava la reina.
"Oh bebè, vine a seure aquí…"
Llençols a la llum d'una espelma.
Perfum de gessamí.

Tic tac reclamava el rellotge,
amagat sota Marvin Gaye.
L'espill, coronant des del sostre.
Ja saps, buscava rei.

Oh
I ves per on
que em crida a mi.
Reina de l'Amor.
Reina de la Nit.
Reina del Bon Sexe.

Pam pam suplicava la reina.
"Oh bebè, una sola nit…
Tastem l'arribada del nèctar.
Brindem per tu i per mi".

Qui sap si la pròpia tempesta
servirà per calmar el desig.
Qui sap si després de la festa
tu i jo serem amics.

Oh
I ves per on
que em crida a mi.
Reina de l'Amor.
Reina de la Nit.
Reina del Bon Sexe.

Ara sé, ara ara sé
que si la nit se'm presenta bé,
com un presagi
secret i màgic,
entregaré el meu cos al gran plaer.

Com va ser? Com va ser?
Ella reina i jo guerrer.
I cavalcàvem.
I sacsejàvem.
I descobríem junts l'univers.

05 d’abril 2015

Finestres



I passa un moixó piulant vora meu,
les veus del carrer, matins sense tu.
La llum que decreix ben dins del meu cor,
la flama dansant per les teves mans.

Els vidres trencats, cortines al vent,
els gossos pixant, els amos també.
Els núvols van plens a dalt dels terrats,
els gats van marxant marcant el compàs.

Volant a París avions de paper,
senars els portals, es besen amants.
Semàfors en roig, els clàxons sonant,
matins sense tu, els núvols passant.

Finestres per a tu, finestres per a mi,
mirades que són, mirades que van!
Tancades per tu, obertes per mi,
mirades que són, mirades que van!

L'urbà va multant els cotxes de groc,
les velles ballant repiquen de mans.
Fusters i pintors prenent cigalons,
cotorres cantant es mengen l’enciam.

Les obres fan pols, les motos soroll,
matins sense tu, cortines amunt.
I ara tinc fred, després fa calor,
potser nevarà si arriba l'hivern.

Algú mira amunt, fa adéu amb la mà,
i quan es fa fosc els llums fan senyals.
Destorben el pas els mobles llençats,
als bars fan sopars i es mira el futbol.

Finestres per a mi, finestres per a tu,
mirades que són, mirades que van!
Obertes per tu, tancades per mi,
mirades que són, mirades que van!

04 d’abril 2015

Ales noves



Els seus pals a les rodes
Són ales noves per volar
I posar els objectius molt més enllà
I a cada artimanya
Ens haurem de reformular
No hi ha muntanya
On no es pugui pujar
Si cauen a terra
Ajuda a aixecar als companys
Que no s'ha guanyat cap guerra mai
Sense perdre batalles abans
Trenca el seu ordre
El camí es fa caminant
Si vols pots córrer
La sort es busca a cada instant
Tu ho pots resoldre
Les coses surten quan es fan
La lluita es guanya lluitant
No paris mai

I a cada sorpresa
T'adones que mai ho has vist tot
I que demà pots descobrir un nou món
I a cada promesa
Que després no podràs pas complir
T'adones que prometre massa és com mentir
Si cauen a terra
Ajuda a aixecar als companys
Que no s'ha guanyat cap guerra mai
Sense perdre batalles abans
Trenca el seu ordre
El camí es fa caminant
Si vols pots córrer
La sort es busca a cada instant
Tu ho pots resoldre
Les coses surten quan es fan
La lluita es guanya lluitant
No paris mai

Sense perdre batalles abans

Trenca el seu ordre
El camí es fa caminant
Si vols pots córrer
La sort es busca a cada instant
Tu ho pots resoldre
Les coses surten quan es fan
La lluita es guanya lluitant
No paris mai

03 d’abril 2015

Com una mallorquina




Sa meva al·lota, es sa més guapa,
sa meva al·lota és sa més guapa,
de totes ses al·lotes de Mallorca,

I té un posat
que és seu i és únic,
i té un posat, que és seu i és únic
i ho és tant que no és trobat en tot es món

I fixau-vos-hi bé
que ho és de gran el món,
però si anem a filar prim
sa veritat, la sabem tots aquí presents:

Com una mallorquina
No n'hi ha cap més, dona guapa i fina,
Com una mallorquina
que t'enlluerna tot es cos, quan te mira,
Qui s'enamora d'una mallorquina,
cap altra dona ja mai més no estima,
i et vols morir de tristesa, quan ella t'oblida

02 d’abril 2015

Ens tornarem a veure





Això nostre ja s'ha fos
Se'ns veu als ulls
Se'ns nota al cos
Fa temps que les paraules són les justes

Evitem quedar-nos sols
Fa dies que no fem l'amor
Per què continuar si no conforta?

Dalt d'un pedestal
La por de prendre mal
Però lo nostre no s'ho val

Hey, ens tornarem a veure?
Hi tornarem a creure?
No hi vull pensar

I vindrà la sensació
De no trobar ningú millor
Els finals sempre són difícils d'admetre

Dalt d'un pedestal
La por de prendre mal
Però lo nostre no s'ho val

Hey, ens tornarem a veure?
Hi tornarem a creure?
No hi vull pensar

Dalt d'un pedestal
Ja l'amor serà com cal
Però lo nostre no s'ho val

Hey, ens tornarem a veure?
Hi tornarem a creure?
No hi vull pensar
Amb els anys aquesta història
Ens vindrà a la memòria
I ja no farà mal

01 d’abril 2015

Patir i fer-te patir




Punxa'm una mica, pega'm, fes-me mal.
Crema'm amb un misto, lliga'm al sofà.
Avui em toca a mi, tranquil·la, que el teu torn arribarà…
Això està escrit en un llibre
que és més vell que el mal de coll,
tot i que mai no s'ha editat.

Patir i fer-te patir és l'únic joc possible.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.
Per fer un camí tan llarg és clau gaudir del viatge.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.

A baix a la masmorra hi tinc tot el que em cal.
Ferma't les cadenes, la caputxa al cap.
Provaràs l'últim article que a la xarxa es pot comprar.
Ho anuncien com 'Amor',
diu que és molt fort. Te'n daré poc,
que no vull fer-te tant de mal.

Patir i fer-te patir és l'únic joc possible.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.
Per fer un camí tan llarg és clau gaudir del viatge.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.