He anat veient com s'amaga
poc a poc sense notar
aquell buit que deixa empremta
i hem omplert sempre
amb l'excusa dels anys
Digue'm que sí,
que pots començar
un nou dia pensant
que viuràs mil anys,
et miraré amb
els ulls brillants
Deixa que no caiguem ara
en la incomunicació
evitant el que ens molesta i guardar
guardar la por en un calaix
Jo només vull
que apaguis el llum,
m'escalfis el cor
i em facis un brou de mi,
al llit,
que m'abracis ben fort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada